ara mateix, els meus peus es recolzen a terra per la part de davant, des dels dits fins al coixinet. tinc el segon dit de cada peu torçat, és herència de família, el meu cosí també els té així i la germana de la meva avia també els hi tenia. el turmell està lleugerament flexionat, només una mica, tot just per sentir una mica de tensió a la zona. tinc els dos turmells operats, em vaig trencar els lligaments exteriors jugant a bàsquet. no a la vegada, primer un, i al cap d’un any l’altre. després m’he fet dues distensions més, una a cada turmell. m’han quedat laxes i mai més he tornat a saltar con abans. els bessons estan tocant el barrot que creua la cadira per sota, estan una mica carregats i per això noto més el barrot. els bessons se m’han posat més grans des que corro en serio. els genolls estan flexionats a uns 45 graus. sento el meu pes a la cadira a través de la part posterior de les cuixes. noto més el quàdriceps dret que l'esquerre. tinc la pelvis basculada i m’estira la part baixa de les lumbars per l'acció dels isquiotibials. tinc els isquiotibials curts per haver practicat vela lleugera durant la pubertat, en l’etapa en que es forma el cos adult. això és dolent per a les lumbars però és bo per a protegir els genolls. em costa mantenir la part baixa de l'esquena recta. tinc la panxa cap endavant i les meves vísceres es recolzen per dins. la part alta dels meus braços penja de les espatlles i els avantbraços estan recolzats a l'ordinador una mica abans dels canells. no puc estirar del tot el braç dret per una lesió que em vaig fer quan era petit, se’m va trencar un tros d’os i se’m va quedar a l’articulació. els dits a les tecles. el meu coll està inclinat cap endavant i el meu cap està basculat cap avall, mirant la pantalla de l'ordinador mentre escric això.
un moment, vaig a fer-me una foto. ja està.
fa dos minuts estava en una posició gairebé igual a la d'ara. fa dues hores estava corrent pel bosc. fa dos dies tenia unes lleugeres agulletes als quàdriceps per haver-me passat la nit anterior follant. fa dues setmanes em sentia les cames una mica pesades i em preguntava com em podia condicionar això de cara a les experiències de "Fäustino II, història d'un cos i la seva ciutat", que estava a punt de compartir amb gent. fa dos anys estava preparant l'espectacle C-60 i em sentia com l’emilio estefan, per aquí va començar a quedar clar que el cos m'estava demanant a crits que em deixés d’hòsties i em dediqués a ell. fa vint anys estava treballant a una clínica de gent gran com a auxiliar d’infermeria i encara no havia començat a ballar. fa quaranta anys faltaven set mesos perquè naixés. avui és 22 de maig de 2012.
(Barcelona, 1972)
Completa estudis de dansa i direcció a la School for New Dance Developement a Amsterdam (Holanda). Com a intèrpret ha treballat amb Martin Sonderkamp, La Fura dels Baus, Sol Picó, Carlos Santos, Àngels Margarit, Carmelo Salazar i Rosa Muñoz entre d'altres.
Espectacles propis: Nutritivo (2003), La historia de MªEngracia Morales (Sitges, 2004), obté el premi a l'espectacle mes innovador de la Feria Internacional de Teatro y Danza de Huesca. El Cremaster de los Cojones (Mercat de les Flors, 2005), el projecte d'aquest espectacle guanya el 5è Premi d'Arts Escèniques Lleida 2004, f.r.a.n.z.p.e.t.e.r (Teatre Lliure, 2006), De los condenados, (Teatre Lliure, 2007), obté el premi al millor espectacle de teatre de la Feria Internacional de Teatro y Danza de Huesca, Duques de Bergara unplugged (Teatre Lliure, 2008), Zombi (Teatre Lliure, 2009) i C60 (Teatre Lliure 2010).
