Ballarí del Ballet Rus i coreògraf, així com col·laborador de The Factory, Wakefield Poole és també el precursor del porno chic i director dels clàssics del cinema gai Boys in the Sand (1971), Bijou (1972) i d'una insòlita adaptació camp de La Bíblia (1973). Anterior a les pel·lícules porno heterosexuals de Damiano o The Michell Brothers, Boys in the Sand va gaudir d'un reconeixement immediat i va marcar, en termes de llenguatge i codificació, el futur del gènere pornogràfic.

En diàleg amb la peça de Mauricio González, Beatriz Preciado proposa una lectura de les gramàtiques del cinema porno dels anys 70 a partir de Wakefield Poole, que qüestiona les divisions entre els gèneres pornogràfics i no pornogràfics així com entre les identitats audiovisuals. Es busca, lluny de tot argument moralista, resituar la pornografia dins una història més àmplia de les tècniques del cos i de la imatge en moviment.