mireu, estimat públic, mireu… ara esteu entrant.  Ara teniu moltes expectatives, no sabeu el que passarà. Tampoc sabeu res de mi. Bé, potser quan veieu això ja em coneixereu una mica més, però després us n'anireu i… però no, millor no pensar en això ara… hola a tots, benvinguts, o adéu a tots, ara ha arribat el moment en què vosaltres sortiu a la foto.

This is a picture of a person I don't know és un solo multidisciplinari sobre el concepte de soledat i la idea de nostàlgia com a via d'escapament.

Considerant el fenomen dels musicals com part de la memòria col•lectiva i com part de la pròpia memòria personal de l'artista, es fan servir escenes de musicals emblemàtics com A Chorus Line o Singing in the Rain com a deconstructores del mecanisme de seducció de Broadway i com a eines narratives per exposar els conflictes més íntims del creador.

Mesclant fragments de vídeos de musicals ja existents amb material gravat en el mateix espai amb una petita càmera, This is a picture of a person I don't know proposa una estructura complexa de temps i memòria que permet a l'espectador viatjar a través de la seva pròpia història alhora que ho fa pel de la pròpia peça. El públic no és tractat com a receptor passiu: l'espectador manté una relació de diàleg permanent amb el performer, el que li permet una vinculació directa i individualitzada amb el drama presentat.

Intentant descobrir nous espais entre el teatre i el cine, entre l'enregistrament i el directe, entre la realitat i la ficció, This is a picture of a person I don't know proposa un viatge emocional a través de la memòria i la nostàlgia de manera humorística, però poètica, complexa, però transparent, personal, però accessible.