Todos los buenos espías tienen mi edad ens convida a viure l'abans, el durant i el després de la producció d'una obra i, tot això, simultàniament. El present és futur, és passat. Proposa als espectadors que espiïn els intervals entre l'emergència d'idees per a coreografies i la coreografia d'aquestes idees.

Realment necessitem els processos d'identificació implícits en les actuacions en directe? Les accions emfasitzen les relacions entre l'escriptura i la lectura de la pròpia obra. Llencen els espectadors dins la galàxia de les al•lucinacions, el món dels somnis, l'espai de la imaginació... o serà en l'espai dels pensaments on ens mesclem en un contacte íntim amb el coreògraf?

El dispositiu sembla proposar distància, però, finalment, tenim la sensació d'estar fent l'amor amb els pensaments de l'artista, amb nosaltres mateixos, amb tots dos alhora. És ell? Ets tu? Sóc jo? Espiem i som espiats dins uns espai en el qual allò petit, allò insignificant, allò innocent i allò senzill tenen tant valor com allò suposadament important. L'espectacle se centra en el procés de transformació d'idees.

-Anne Passant-