Olga Mesa ha construït aquest solo a partir d'una escolta íntima i personal, abandonant el seu cos a una pràctica d'impulsos i apetències. Un tango-poema inventat, arrelat en la memòria del seu avi, Antón el Argentino, extensible a una memòria col·lectiva d'històries fragmentades. A cegues potser perquè la seva mirada vol situar-se de nou en el seu cos a través d'una pràctica intuïtiva (no) visible i compromesa amb l'espai escènic. Així continua cercant amb certa obsessió passatges en transició, suspesos, abandonats, en els quals pugui ubicar el cos com a interval incert del possible. Ens proposa una nova presència indirecta i autònoma a la mirada de l'espectador, construint al voltant dels espais sonors i visuals de l'obra un sistema emergent de codis secrets.
En la 'danza a ciegas' de Olga Mesa, es el tacto imaginario el único sentido que permite un vínculo directo entre el espectador y el artista.
José A. Sánchez
Olga Mesa presenta també dins LP'09 la videoinstal·lació labOfilm/1.