A Quedémonos un poco más sentados hi ha una temàtica poètica: el desig, aquell espai entre allò possible i allò real i una forma de rastrejar-ho al cos: l'observació i creació a través de la pell i de les seves imatges.
En aquesta obra assistirem a una sèrie de quadres en els quals es mostren diferents aspectes de la pell. Aquests quadres són com les pàgines d'un inventari, pàgines de dades poètiques que se us ofereixen perquè deambuleu, amb calma, pel seu recorregut.
És una obra construïda a través de la pertorbadora bellesa que mostra el cos en ser transformat. Presentem un cos fet imatge, a vegades dividit i desarticulat per, a través d'ell, reconstruir un altre cos que no es mou amb la seguretat d'allò conegut. Un cos que pugui servir de pàgina en la qual escriure sense reduccions sobre el nostre desig.
Potser a través d'aquest catàleg arribem a confondre la línia que separa l'home d'allò que l'envolta. Potser aquestes alteracions de la imatge de la pell i del cos ens condueixin, secretament, a alguna cosa que es troba més enllà de la pell, alguna cosa a la qual, com a homes, no deixem d'aspirar.