Poemes d'amor i cos

Exposició, berenar, casa, cervesa, xerrada, cigarro,…
Crear un espai intermedi, potser confús o imprecís on poder-hi ser i que em serveixi per llegir-vos un poema que li he dedicat a JUAN.

Partint d'uns poemes que he anat acumulant al llarg d'aquest any el projecte tracta de vertebrar una col·lecció d'imatges i escrits en relació amb una memòria/història personal.

Durant aquest període he comptat amb la col·laboració d'Elena Albert.
A través de la seva mirada, la mirada externa, la que és darrere de la càmara, hem treballat partint de la idea d'objectivar el jo emotiu per trobar allò anònim del meu cos, i la possibilitat o impossibilitat d'això.
Mitjançant la realització de fotografies i la manipulació de la imatge construïm un cos fictici, ambigu i obert a l'apropiació.
El cos com un objecte més d'una col·lecció de coses substituïbles.

La peça es construeix en l'exposició d'una sèrie d'imatges i escrits, i en les relacions que es generen en l'interior d'aquesta sèrie.

Per al 2010 em plantejo desenvolupar una obra que cavalqui entre la performance, l'exposició, l'exhibició, allò visual, el cos, la paraula, els meus escrits, allò seriós i la ximpleria.

Projecte de Mònica Muntaner amb la col·laboració d'Elena Albert
Fotos: Mònica Muntaner i Elena Albert
Poemes: Mònica Muntaner
Càmara i Muntatge: Elena Albert
Cossos: Tatin, Lola, Elena, Monica i d'altres