Patent Human Energy

Bèlgica (2005)

L'home (…) que s'ha recolzat per descansar, l'home estirat, s'ha desarmat. (…) L'home mort, que no torna mai a aixecar-se, impressiona enormement.

-Elias Canetti, Poder i supervivència-

El 30 de juny de 2004, la companyia nord-americana Microsoft va patentar l'energia humana sota la nomenclatura US Patent 6, 754,472. La patent protegeix un mètode i aparell per transmetre energia i dades fent servir el cos humà com a mitjà conductor. La força i els impulsos generats pel cos humà podrien, així, ser usats per crear un teclat virtual sobre un pegat de pell. Segons la patent, la intenció és reduir la redundància de dispositius en aquelles persones que porten diversos aparells, com per exemple un telèfon, uns auriculars, un mans lliures i un rellotge.
A Patent Human Energy Verdonck ens presenta una dona que s'estira com un faquir sobre un llit de llargues barres de ferro. El contacte entre el cos i la punta de les barres permet que tots els senyals procedents del seu cos (sorolls, temperatura…) es transmetin i es converteixin en impulsos que els espectadors poden percebre amb els seus sentits. Igual que el faquir, la intèrpret aconsegueix mantenir aquesta postura a través d'una meditació profunda. La meditació li permet transcendir, creuar la frontera entre l'estat de consciència i el d'inconsciència, entre l'actiu i el passiu. També implica una rendició que ens permet utilitzar, per a la transformació, l'energia que normalment malgastem en la lluita contra l'esquizofrènia pròpiament dita.

Concepte: Kris Verdonck
Amb: Karolina Wolkowiecka
Dramatúrgia: Marianne Van Kerkhoven
Disseny tècnic i escenogràfic: Raphaël Rubbens
Disseny de llums: Luc Chaltin
Disseny sonor: Bart Aga
Disseny de vestuari: Ann Weckx
Producció: Stilllab vzw
Coproducció: Kaaitheater, KunstenFESTIVALdesArts (Brussel•les), Festival La Bâtie (Ginebra)
Producció executiva: Margarita Production
Amb el suport de: Ministerie van de Vlaamse Gemeenschap, Vlaamse Gemeenschapscommissie van het Brussels Hoofdstedelijk Gewest
Gràcies a: Espeel Roeselare i Kathleen Mertens
Durada: 15 min aprox.