Elena Albert fa servir el vídeo com una eina paral·lela a l'exploració que acompanya o succeeix el desenvolupament d'un procés de treball escènic, semblant a un quadern per anotar-hi interessos particulars al voltant del cos. Les notes exploren la relació amb la càmera, partint de la gravació quotidiana d'assaigs i altres moments del procés. L'enregistrament com a cos que és també interior-exterior del treball. Com situa un, se situa i revisa aquest registre? Anotar seria construir una sèrie breu de relacions que remeten a possibles desenvolupaments, reestructurant els moments, els temps i les situacions registrats, perquè es puguin separar i obrir a una altra experiència, com a versió, reflexió i evolució del treball.