Matrioshka

…i una bandada d'ànecs salvatges va trencar en vol agitat despertant l'aire d'aquell matí límpid, curull de llum i de color… i obrint la finestra de bat a bat, presa d'una onada de joia i de passió, amb el rostre il•luminat i el cos obert en canal a causa de la nit d'amor, arrasador amor que acabava de viure, va decidir per celebra-ho saltar-se l'estricta dieta i esmorzar per una vegada el que li donés la gana…

Matrioshka és una narració visual no lineal, composta de seqüències en transformació. Tot queda suspès en l'aire i crea més preguntes que respostes, tant en l'espectador com en el propi intèrpret. Temes d'exhibició i de conversa.

La fragmentació com a forma narrativa, l'absència de connexions lògiques i l'ambigüitat són constants que generen poques evidències i molts suggeriments, impossibilitat de ser interpretat de forma lògica. El significat es defineix en cada espectador, en el seu espai de ressonància. Un moviment des de l'inconscient al conscient, de la forma cap al fons.

Excuses per deixar-se veure, deixar-se estar, intentar l'amor.

direcció i intèrpret: Amalia Fernández

intèrprets públic: Katherine Sardella, Alfredo Cáliz

música: Andy Chango, Brothers Johnson

espai escènic: Amalia Fernández

vestuari: Amparo Sánchez

llums: Maria Güell

fotografia: Teresa Serigó

disseny gràfic: Andrés Martinez

producció: El Bailadero, Nines Martín

amb la col•laboració de: Caja Madrid, Aula de Danza de Alcalá de Henares

agraïments: Cía. El Bailadero, Mónica Valenciano, Juan Domínguez, Cathy y Alfredo, Estela, Teresa, Nines, la meva família i la meva altra família