Des del nostre centre la visió treballa constantment dibuixant cercles concèntrics de percepció, traçant límits entre cercle i cercle. Amb aquests límits definim què té a veure amb nosaltres o no, què és el que ens interessa veure i què és el que no ens interessa veure, quines coses estan sota el nostre control i quines s'escapen de les nostres mans.
Però aquesta composició de lloc pateix deformacions de vegades impossibles d'obviar. Una línia del cercle més perifèric s'eixampla tant que envaeix el centre. Per a aquests accidents de dibuix van inventar la goma d'esborrar, tot i que és inevitable que en el paper ens quedi un rastre difuminat que indica que allà hi va haver un error.