Luz de gas

Voluntària i conscient, el meu desig m'empeny de la serenitat a la plenitud.

En la plenitud no hi ha desig. En la serenitat tampoc. Només n'hi ha en el moviment que voluntàriament i conscient fem de l'un a l'altre. La dansa és un desig en estat pur i abstracte. Un desig de supervivència, d'afirmació, de bogeria. Un desig espiritual, convertir carn en esperit. Un desig impossible… desig etern, per tant. Fugues del cos, empremtes de com els humors el recorren sensitivament, tot creant comportaments inestables. Aquest és el retrat de qui s'ubica entre l'anhel i la realitat. Una reflexió poètica sobre els estats que transita el cos amb la qual Montse Penela construeix una peça ínfima, capaç d'establir amb l'espectador una relació d'intimitat nua, quasi quasi aclaparadora.

16 i 17 de març, 20h
18 de març, 23h
SANRAFAEL14

Aforament molt limitat, recomanem reservar
30 minuts aprox.

Vídeos, textos i performance en escena: Montse Penela
Col·laboració creativa: Susana Velasco
Agraïments: Iñaki Bustamante, Lola Jiménez, Getsemaní Sanmarcos
Aquest projecte ha comptat amb el suport de la Comunidad de Madrid