Luftpause: pausa de bufada, interval d'aire en el que hom pren al•lè en els intersticis silenciosos de la frase, i descarrila el discurs per anar-se'n a inspirar en l'escassament inspirada cuneta del cos. Puntuacions. Còdols. Ensopegades. Accidents.

Però també embussos, rombolls, remolins en el flux de les paraules, que es precipiten refilant cap al forat negre d'un blanc en el cor de la lletra.

Però ja que l'assumpte aquest del discurs amamantat pel silenci no deixa de condemnar la tasca teòrica a una certa tristesa: en què consisteix, al capdavall, l'essència, la secreció, el secret de tota modernitat? Introduir el respir en l'economia de la dansa. Introduir el sospir en l'economia del pensament.

HUECOS:
Microencàrrecs personals a artistes, pensadors, faedors... en els quals el format encontre pren altres perspectives. A través d'aquests artefactes volem obrir un espai, tant per als convidats com per al públic, on trobar-nos amb el pensament, més enllà d'un resultat. Despullar una idea, una reflexió, i trobar-nos fora del context escènic. Apropar-nos al pensament del convidat sense que hagi d'estar necessàriament emmarcat en la seva obra.

Ens interessa promoure espais, bombolles on la investigació es pugui desenvolupar amb llibertat total per al creador, i confrontar-nos conjuntament al repte/pràctica d'exercitar nous formats i entorns de presentació com a laboratori de proves per a criteris i crítica, impulsant l'activació del pensament creatiu.