TO-GET-HER(E)

To-get-her(e) - Quim Bigas & Aitana Cordero
To-get-her(e) - Quim Bigas & Aitana Cordero

La realització d'aquest projecte marca un moment important per a les nostres carreres artístiques, ja que sembla ser una reacció als nostres propis interessos, patrons i estratègies passades.

En el cas d'Aitana, per exemple, el seu treball, sempre havia estat enfocat en l'estudi de la violència, la intensitat, la confrontació amb les expectatives del espectador i en una promiscuïtat estètica de materials i intèrprets. En aquest projecte, sembla haver fet un gir cap a un estudi més minimalista i concret.

Puc percebre en aquesta investigació, la direcció cap a un ressorgiment cap al cos i el moviment en el seu estat més pur i, per primera vegada per tots dos, ha sorgit la necessitat de "cuidar-se i cuidar-te" i l'interès de fer un espectacle d'aquesta necessitat compartida. Paral·lelament al que passa entre els nostres cossos, considero que el fet d'haver debatut alguns aspectes socials i del panorama contemporani ha contribuït molt en poder establir la relació i el tipus de procés que desitgem.


EL PROJECTE: TO-GET-HER(E)

A primeres, To-get-her(e) és un procés d'investigació sobre la fidelitat i que explora la relació que dos cossos poden establir per està "sempre junts". Les negociacions, les friccions, la consonància, les diferències, lo compartit, el pacte, el contracte...

To-get-her(e) és un estudi físic i una pràctica coreogràfica.


PUNTS RELEVANTS

- Fisicalitat

El punt de partida per a la nostra investigació, va ser la idea de generar una pràctica de la fidelitat. Una practica per està “sempre junts en moviment”.

Com podem estar junts en moviment, actualitzant constantment el “voler estar a aquí, l’un amb l’altre”? Que hem de fer per seguir estant junts en aquest projecte? Quines estratègies i exercicis generen: ganes, disciplina i compromís? I quin és el significat que li donem a les ganes, la disciplina i el compromís?

Un dels nostres primers desitjos és el de moure’ns sense prejudicis, gaudir del moviment, assistint l’un a l’altre i generant o provocant impulsos. “Fem la nostra primera peça de dansa. Dansa, dansa”, feiem broma.

Encara que els nostres treballs són físics i existeix en general un interès tenaç a trobar formes que generen accions a les nostres propostes, és la primera vegada que la fascinació principal i el punt de partida és únicament físic, en moviment. Volem moure’ns junts, sense parar, investigant la complexitat de la trobada, negociant les possibilitats estètiques, semiòtiques i mai deixant de moure’ns.

Tornem a confiar en el moviment com a medi expressiu i en el cos com a eina única per a generar discursos, pensaments i idees.


- Individuu relacional

Compartir és essencial en aquest procés, si els intèrprets no tenen ganes de compartir, l’ esdeveniment no pot ocórrer. És tracta d’una activitat recíproca, que informa del tipus de relació que els intèrprets estant creant. Per aquest motiu, primerament els intèrprets necessiten trobar i articular els seus propis desitjos i neguits i posar-los en comú mentre l’acció està passant.

Els desitjos individuals dintre de la constel·lació de dos, són l’impuls que genera l’activitat contínua; ens interessa la pràctica d’un mateix al posar-se en contacte amb un altre, i com aquest feedback i la posterior negociació ens modifica i ens defineix i ens acaba completant.

Aquest individuu no és tornar pas criat del altre, sino ajudant i auxiliar. No és oprimit, però potenciat.


- Activar l’espectador

Als nostres assajos, hem fet servir diferents estratègies per a explorar com podem estimular les ganes del espectador “a comprometre’s” en la nostra pràctica. Estem interessats en ser capaços de generar un espai, o un context, en el que l’espectador també tingui que encarar-se a similars preguntes, incomoditats i descobriments com els que hem tingut nosaltres al “moure’ns junts”. Com creà un públic crític i, a la vegada, incondicional, actiu no en la fugida, si no en l’estada?

“Estimats membres de l’audiència, podríeu està una hora amb nosaltres, sense marxar, actualitzant les ganes de seguir observant? Podríeu explorar quines estratègies necessiteu per a ser constants en la vostra atenció? Podríeu observar què us deté, què us interessa i a on us resisitiu? “

A l’actualitat ens bombardegen amb informació, es valora la multi-tasca, la pluriocupació, l’acumulació... Com podem portar l’atenció de nou al detall? Com ser capaços d’està junts, sense exhaurir-nos, acceptant el buit, l’avorriment?

Ens agradaria que el públic cregués una necessitat en l’acció, de la mateixa manera que nosaltres la creguem amb ells i entre nosaltres; amb hiper-escolta, negociant, proposant, generant, tenint una sensació de dependència que t’obre més opcions, mai rendint-se i sempre volent ser fidel al context i a les persones que el componen.

En la pràctica, un dels intèrprets proposa una cosa i és en la negociació on les activitats es completen. Volem assolir aquesta posició, activo-generativa, per part de l’audiència. Nosaltres proposarem una pràctica concreta i, el públic, la finalitzarà amb la seva lectura.