Encontre amb Raimund Hoghe

Obra i trajectòria

Conversa amb el creador alemany al voltant de la seva tasca escènica, la seva relació amb el cos, el ritual i la memòria, acompanyada de projeccions de fragments de les seves obres. Aquest encontre amb Raimund és un apropament i contextualització del seu particular univers, previ a la presentació al Mercat de les Flors de dos dels seus espectacles entre el 30 de novembre i el 3 de desembre.

Pier Paolo Pasolini va escriure sobre llençar el cos a la lluita. Aquestes paraules m'han portat a l'escena. Les meves altres fonts d'inspiració han estat la realitat que em rodeja, el temps en què visc, la meva memòria de la història, la gent, les imatges, les sensacions i la força i la bellesa de la música, així com la confrontació amb el propi cos, que, en el meu cas, no respon als ideals convencionals de bellesa. Veure en escena cossos que s'allunyen de la norma és important –no només en relació a la història, sinó també en relació al desenvolupament actual que condueix l'home a la condició d'objecte de disseny. En relació a l'èxit: és important poder treballar i seguir el propi camí, amb èxit o sense. Simplement faig el que he de fer.

-Raimund Hoghe-


En el seu primer solo, Meinwärts (1994), Raimund Hoghe se centrava en la vida i l'obra del tenor jueu José Schmidt durant els anys 40. Chambre séparée tracta de la seva infància a Alemanya, tant del miracle econòmic com de les persistents ombres que deixa el passat nazi. Another Dream s'articula al voltant del renaixement dels anys 60. El teatre-dansa de Raimund Hoghe és explícitament polític però sense descuidar la forma. En les seves peces minimalistes, la severitat ritual del teatre japonès es combina amb l'art americà de la performance, l'expressionisme alemany i el seu interès personal per l'emoció humana i l'entorn sociopolític. Breus textos anecdòtics ressalten les contradiccions del nostre temps i les petites i les grans aspiracions que mouen la humanitat. L'acció escènica es presenta sempre sota la reserva de l'abstracció, mentre l'emoció està continguda en cançons populars, acuradament seleccionades per Hoghe segons tema i època. Raimund formula els seus records de manera que els esdeveniments històrics siguin evocats com moments subjectius i essencialment privats. El seu cos, que a causa de la seva gepa no respon als cànons socials, conté en si un lloc per a tots nosaltres i les nostres memòries personals. Obre espais per als nostres records personals i afectes entre els objectes, les paraules i les cançons. Moments per a la reflexió en els quals l'humor no es troba absent.

-Gerald Siegmund-