Les cireres tenen la pell suau, carn i un os a l'interior. El seu suc és vermell com la sang. Quan les tractes com els humans tracten de vegades els altres humans, es tornen humanes, o almenys objectes animats que et conviden a identificar-t'hi. Inspirada pels contes de fades en els quals de vegades els objectes cobren vida i es converteixen en pantalles on pots projectar les teves pròpies experiències i fantasies, en l'acció Death Is Certain Eva Meyer-Keller ha col•locat les dolces cireres com a protagonistes. En retira la cua, però no les renta o desossa, sinó que les assassina. Ella s'encarrega amb les seves pròpies mans d'aquesta tasca, d'una manera que transforma en brutal allò quotidià. L'espectador evoca morts de pel•lícules, però també la realitat de les execucions: associacions d'experiències individuals i col•lectives enfront del rostre de la dolça mort sobre una taula de cuina.
Text sobre la versió en vídeo
En la versió en vídeo d'aquesta acció, l'artista berlinesa Eva Meyer-Keller talla, fragmenta i crema cireres en una operació delicada i minuciosa, sotmetent-les a nombroses formes de turment. Les fruites es transformen en subjectes i els objectes quotidians es converteixen en instruments per assassinar, la qual cosa porta l'espectador a associar l'escenari amb una sala de tortures. Meyer-Keller transforma xinxetes, gots de plàstic i agulles, els incrusta a les cireres i desplega així el marc discursiu per aquest (sàdic) joc de rols amb intermediari. Sembla que ningú pot sentir-se sa i estalvi, ja que tots tenim imatges concretes en la nostra memòria –imatges de pel•lícules, experiències, informacions de les noticies–, elements que al final deixen el seu significat a aquestes accions, convertint les cireres en matèria viva i fent de les figures de xocolata un cementiri. La consistència i el color de les cireres està especialment ben triada, fent-ne el mitjà simbòlic ideal per als experiments a què seran sotmeses. Meyer-Keller s'involucra en un salvatge joc irònic amb les imatges col•lectives i individuals al voltant de l'assassinat, que habiten l'imaginari de cada individu. En aquest cas fa servir la cirera com a element de personificació paradoxal per a l'humor negre implícit en aquesta acció.
