Common Ground (Indret comú) és una peça al voltant de la nostra capacitat per reemplaçar una cosa per una altra de similar. L'interior d'un apartament és reproduït per dues videoprojeccions a escala natural, que suggereixen els moviments d'una persona que hi habita. El públic, contingut dins d'un espai il·lusori produït per les imatges de cada habitació i els seus sons, es veu sensorialment immers en els esdeveniments relatats per aquesta persona, present a través de la seva veu però no visible en el muntatge, l'absència de la qual pren cos.
Cecilia Vallejos crea estructures escèniques en les quals forma i contingut es justifiquen mútuament, proposant cada vegada una relació específica entre públic i obra. El seu treball no és estrictament coreogràfic, però la manera d'involucrar i entendre l'acció continuen estretament relacionades amb una dramatúrgia del moviment i de l'espai.