Cindy Van Acker continua, amb rigor i poesia, l'exploració que inicià en la seva última peça, Corps 00:00 (2002). El seu cos, unit a una màquina per mitjà d'un cable, rep impulsos elèctrics que provoquen contraccions involuntàries en la seva musculatura. Moviments descontrolats que se sobreposen a una segona partitura coreogràfica d'una delicadesa i continuïtat extremes, distorsionant-la, component un recorregut tens travessat per esquerdes i ruptures rítmiques d'una bellesa singular. En la linealitat obsessiva i bipolar de l'itinerari proposat per Cindy, el seu cos es transforma, adquireix una fragilitat tal que sembla transgredir les lleis de la física i es converteix en el vehicle d'una sorprenent aventura sensorial per a l'espectador.
La paraula 'ruptura', així, és tan adequada per denominar una de les especificitats de l'estructura coreogràfica com per posicionar-se enfront dels valors establerts, els automatismes, la trivialització. De fet, es torna l'element conductor de la invenció esperada.
-Cindy Van Acker-
