Una conferència-performance de João Fiadeiro i Paula Caspão dins del projecte Body of Work, un esdeveniment que tindrà lloc entre 2008 i 2010 i que es compondrà de la creació de nous objectes, reposicions de projectes anteriors, la realització d'un film/documental i l'edició d'un llibre que revisitarà part de l'obra, línies de pensament i sistemes de treball de João Fiadeiro.

L'esdeveniment i el rastre, el que ha succeït i la restes

Si hagués de reduir, a una sola paraula, el meu 'mode d'operar', allò que em mou i que em defineix com a artista, diria que funciono i treballo amb les 'restes'. Les 'restes' és el que queda, el que algú va oblidar (perquè no existeix el crim perfecte). Les 'restes' és el que crea 'buit'. I és la prova de l'absència d'una presència. O, encara millor, és la presència d'una absència. A les 'restes' és on trobarem els rastres per iniciar la impossible tasca de reconstruir el món, una i altra vegada. M'atrau aquesta idea de saber que alguna cosa va ser aquí abans de mi i que el que en queda va resistir.
Les 'restes' és també el que està entre el cos i 'la presència d'altri en el cos', una fuga permanent cap a coses que encara no són, cap a coses que poden ser. I això em fa pensar en de quina manera mostrar el que no hi és. Com treballar amb una matèria tan volàtil com el buit? Com presentar l''entre' de les coses? O encara pitjor, com representar-lo?

L'eix central

Jo no vaig ser mai aquí, en aquest cos. I si alguna vegada hi vaig ser, no me'n recordo. Allò que transporto cada dia és una carcassa buida, que molt de tant en tant s'omple amb algun sentit quan algú se la mira. Aquesta mirada és el que li dóna vida i sense ella no existeixo. O més aviat existeixo en potència, en la imminència de ser mirat, en aquell estat on tot pot succeir i on el món pot convertir-se en qualsevol cosa.

Diari de bord
Cap a on va llum quan s'apaga?
Setembre 2005

L'eix central d'Aquest cos que m'ocupa serà, com el seu nom indica, un cos (o la seva absència, que és la mateixa cosa). Aquest cos de què parlo és, en el fons, un anti-cos, una espècie de pantalla negra, un indret incert i de transició on les imatges poden ser projectades per breus instants. En aquest sentit, m'interessa crear un objecte fet a partir del punt de vista de l'espectador, perquè es pugui projectar en mi. És a dir, treballar a partir de la seva expectativa i, de passada, afirmar que només existeixo en el seu mirar.

Des del punt de vista formal vull que Aquest cos que m'ocupa possibiliti el moviment entre el dins i el fora, la ficció i la realitat, la presentació i la representació. És a dir, el costat performatiu de la conferència servirà per crear un contrapunt amb la meva presència-absència com a 'conferenciant' i viceversa. M'interessa jugar amb la idea que el centre d'activitat del conferenciant està fora del seu cos, mentre que el performer té el seu cos com a finalitat. M'agradaria treballar amb aquest doble cos, indistingible, que passa del discurs a l'acció, del 'dic el que vaig fer' al 'faig el que vaig dir', del passat al present, i a la inversa. Tot això, si és possible, sense canviar res, que tot es quedi on és, és a dir: perquè tot romangui 'entre'.