Nascut a Sant Sebastià el 1963, Oskar Gómez Mata viu i treballa a Ginebra (Suïssa). Actor, director i també autor i escenògraf, va començar les seves activitats teatrals a Espanya. El 1995 es va instal·lar a Ginebra, tot i que ha continuat treballant tant a Espanya com a Suïssa i França. Va realitzar estudis de teatre a l'Escola Serge Martin, primer a París, el 1985 i el 1986, i més tard a Ginebra, el 1990.
El 1987, va fundar, amb Esperanza López i Ana Pérez, la companyia Legaleón-T. Aquell primer grup estava format per actors que havien assistit als cursos organitzats pel Théâtre du Mouvement de París i l'escola de Serge Marin a París i a Ginebra. Després d'una primera fase dedicada a la producció d'espectacles d'estil (en relació directa amb tècniques de la seva formació d'actors), com Quecas (1987) i Aspirantes (1988), Legaleón-T es va donar a conèixer el 1991 a tot l'Estat amb la seva versió de la peça de Michel Azama La esclusa. Després donarien forma a El silencio de las Xigulas, Merilú, la historia de la muñeca hinchable, Mujeres al rojo vivo, ¡Ubú!, Cómeme el punto, Bancarrota, El aumento, Tómbola Lear... El director d'una gran part d'aquests espectacles és Oskar Gómez Mata, per bé que és Edurne Rodríguez Muro la directora de Merilú i Mujeres al rojo vivo, dues peces escenificades amb ben escassos mitjans i més atentes a l'eficàcia comunicativa (d'un discurs crític amb la imatge i la funció de la dona en la societat actual). En totes dues, són les actrius les que duen el pes de la funció.
Composta per un equip artístic basc i suís, la companyia l'Alakran neix a Ginebra el 1997 de la mà d'Oskar Gómez Mata dos anys més tard de la seva arribada a Suïssa. Rebutjant la tradició centrada en la primacia del text, Legaleón-T i l'Alakran comparteixen els mateixos trets de caràcter: l'aproximació del text amb la finalitat de passar-lo pel filtre de les seves sensibilitats i del context en el qual es desenvolupen les representacions, convertint-lo en un trampolí, de la mateixa manera que totes les altres formes d'expressió escènica.
L'Alakran serà companyia resident al Teatre Saint-Gervais de Ginebra fins al 2005.
Oskar Gómez Mata desenvolupa el seu treball artístic i pedagògic a Suïssa, França i Espanya i també a l'Amèrica del Sud i Portugal. Ha estat en residència artística a Les Subsistances de Lió. És responsable de projecte en el mòdul Recerca i desenvolupament a la Manufacture, escola de teatre de la Suïssa francesa (HETSR).
Amb l'Alakran, Oskar Gómez Mata posa en escena i actua en els següents espectacles: Carnicero español (1997), de Rodrigo García, espectacle que viatja per tot Europa i que guanya el Prix d'Encouragement de la Banque Cantonale de Zuric en el Zuercher Theater Spektakel el 2001; Tombola Lear (1998) a partir de Rey Lear de Rodrigo García; ¡Ubú! (2000), a partir d'Alfred Jarry; Psicofonías del alma (2002); Cerebro magullado 2: King Kong Fire (2002), a partir de textos d'Antón Reixa i Oskar Gómez Mata; La Maison d'Antan (2004), a partir d'un conte de R.L. Stevenson; Optimistic vs. Pessimistic (2005); Construis ta Jeep (2006), de Marielle Pinsard; Epiphaneïa (2006). Al setembre del 2007, Oskar Gómez Mata va ser convidat pel Museu del Louvre de París a dirigir 300 músics de fanfàrries i bandes municipals de la regió Nord-Pas-de-Calais. Aquest esdeveniment, En Fanfares aux Tuileries, va tenir lloc al Jardin des Tuileries a París, entre el Louvre i La Concorde per festejar la posada en marxa del nou museu Louvre-Lens. Més recentment, Kaïros, sísifo y zombis (2009), que va ser coproduïda per La Comédie de Genève i L'Espace Malraux de Chambéry. Estrenat durant el BAD de Bilbao (també coproductor), l'espectacle ha girat per Suïssa, França  i Itàlia. Al novembre de 2010 va estrenar a Ginebra Estoy en misa, vuelvo enseguida, que és la darrera creació de l'Alakran, sobre textos d'Antón Reixa i Oskar Gómez Mata.
Paral·lelament, Oskar Gómez Mata dirigeix tallers d'interpretació i composició teatral destinats a professionals en moltes ciutats europees (Ginebra, Lausana, Porto, Montpellier, Grenoble, Toulouse, Burdeus i Barcelona). És també professor convidat a l'Escola Oficial d'Art Dramàtic de la Suïssa francesa (La Manufacture). Ha participat igualment en seminaris i conferències a les Universitats de Salamanca, Santander, Alacant i València. Durant el curs 2010-2011 va ser responsable d'un màster en pràctica escènica i cultura visual organitzat per la Universitat d'Alcalá de Henares (Madrid).