Treballa des del 1995 sobre la representació del cos, posant en dubte la dominació actual de la imatge analògica (foto, cine, vídeo), posant en evidència la seva gran pobresa.
Això l'ha conduit a revisitar la història de les representacions del cos i, contra le vulgate de l'épuisement, a demostrar que el cos, fins ara, ha estat poc vist o mostrat.
Aquest apropament de la imatge ha interessat bon nombre de  coreògrafs i ha permès la creació d'un nou cos en l'àmbit de la dansa: Germana Civera i Benoît Lachambre han estat els primers a confrontar-se a aquesta nova modalitat. Els seus vídeos han estat exposats al Centre Georges Pompidou de París, a la Fundació Gulbelkian de Lisboa, Laboratorium d'Utrecht, Hors Série a Montepellier, entre d'altres.