Joao Fiadeiro

Nascut a París el 1965, viu i treballa a Lisboa.

La seva formació inicial és du a terme entre 1983 i 1988, principalment al Ballet Gulbenkian (Lisboa) i al Peridance Center (Nova York), tenint com a referència les tècniques de dansa clàssica i moderna. El 1988, gràcies a una beca que rep del Festival Jacob's Pillow (Massachusetts, EUA) entra en contacte amb el moviment postmodern americà i modifica radicalment les seves referències i pràctiques, concentrant-se en les tècniques d'improvisació i composició nascudes amb aquest moviment i en les quals aprofundeix en nombrosos workshops entre Berlín i Lisboa. Entre 1986 i 1989, és ballarí de la Companyia de Dansa de Lisboa i del Ballet Gulbenkian, estructures on inicia la seva activitat com a coreògraf.

El 1990 funda la Companyia RE.AL, una estructura híbrida de producció que s'ha refermat en els àmbits de la creació i la circulació d'espectacles de dansa contemporània, l'organització d'activitats de formació, laboratoris i altres iniciatives relacionades amb la investigació artística.

El 1995 inicia la sistematització del mètode de Composició en Temps Real, en el qual basa, sustenta i determina tota la seva activitat com a artista, docent i investigador. L'any 2000, en el si de RE.AL, promou la constitució d'un col·lectiu d'intèrprets, teòrics i col·laboradors artístics que ha contribuït decisivament a definir els contorns i l'abast del mètode més enllà de l'aplicació en la creació dels seus propis projectes. Destaquen, per la seva influència i contribució, els intèrprets-creadors Cláudia Dias, Márcia Lança, Helga Guszner i Tiago Guedes, els artistes plàstics Gustavo Sumpta i Walter Lauterer, el compositor Arnold Haberl, la investigadora Paula Caspão, el dramaturg Joris Lacoste, el periodista Rui Catalão i els col·laboradors David-Alexandre Guéniot i Marie Mignot.

Aquest treball s'ha desenvolupat a l'Atelier RE.AL, seu de la companyia, o en invitacions d'estructures internacionals a través de l'organització de tallers  d'investigació, workshops d'aplicació i projectes de creació. Entre aquests últims destaquen els espectacles Plano para identificar o centro (1989), Retrato da Memória enquanto peso Morto (1990), Branco Sujo (1993), Self(ish)-Portrait (1995), O desejo ardente deve ser acompanhado por uma vontade firme (1995), I am sitting in a room different from the one you are in now (1997), O que eu sou não fui sozinho (2000), Existência (2002) i I am Here (2003), que s'han presentat gairebé a tota Europa i als Estats Units, Canadà i el Brasil. Cal destacar també les peces À Espera de Godot de Samuel Beckett el 2000, 4:48 Psicose de Sarah Kane el 2001 i A noite canta os seus cantos de Jon Fosse, que João Fiadeiro va dur a escena per invitació de la companyia de teatre Artistas Unidos.

En el seu recorregut ha col·laborat de manera còmplice i propera amb diversos artistes i pensadors contemporanis com ara Jorge Silva Melo, Marta Wengorovius, Pedro Costa, Vitor Rua, Nuno Rebelo, Miguel Azguime, André Lepecki i Mark Tompkins, que han influenciat d'una manera decisiva el seu treball.