Després d'haver estudiat dansa a Itàlia, arriba a França a principis dels anys 90 per continuar la seva formació. Va ser intèrpret de nombrosos coreògrafs i artistes com Paco Decina, Francesca Lattuada, Toméo Verges, Edouard Levé i Joris Lacoste. El seu encontre amb Marco Berrettini, el 1998, va marcar el començament d'una llarga col·laboració: Je m'appelle Maryvonne von Strudelberg, Sturmwetter prépare l'an d'Emil, Multi(s)me, Freeze/défreeze, Sorry, do the tour!, Blitz, en col·laboració amb Marco Berrettini i altres tres membres de la companyia, i No paraderan, que ha estat presentat al Théâtre de la Ville de París el desembre de 2004. Paral·lelament, desenvolupa els seus propis projectes i presenta el 2002 a la Fundación Cartier un solo/performance titulat Chiara et le cygne i el 2003 Sweet Savagery als Laboratoris d'Aubervilliers.